Em va fer riure molt aquesta pregunta innocent que va fer el Pau a la seva mare un vespre, abans d’anar a dormir, però he de confessar que li he donat voltes i la trobo d’allò més interessant.
Des de la seva perspectiva de nen, el Pau no fa altra cosa que plantejar les qüestions que li interessen de debò. A ell no li treu el son saber si Déu és omnipotent o trinitari, si és aliè al mal del món o no, tampoc es planteja si existeix o no perquè no te motius per desconfiar del que li diuen.
I el cas és que em fa riure perquè des de la meva perspectiva d’adult trobo la pregunta fora de lloc i de mida, però el problema no està en la pregunta sinó en la perspectiva.
Doncs si de perspectiva es tracta, el que m’agradaria saber és quina és la perspectiva de Déu.
Mentrestant em conformo pensant que potser Ell em mira d’una manera semblant a com jo miro al Pau quan pregunta.
http://gloriavendrellbalaguer.blogspot.com.es/
