Els alumnes de Religió han treballat la Pasqua cristiana des de diferents àmbits. Això n'és una mostra.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Els alumnes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Els alumnes. Mostrar tots els missatges
dimarts, 30 d’abril del 2019
dimecres, 13 de febrer del 2019
Els alumnes de Religió han estat treballant la Simbologia cristiana
Treball de la Maria Martin (3ESO) i l'Eric Armengol (4ESO)
LA CREU
La creu és un símbol molt estès que ha sigut representat en varies cultures i amb significats i simbolismes diferents. Les creus següents són unes de les més conegudes:
La creu egípcia, clau del Nil o anj (com es referien a ella els egipcis) va ser un símbol de vida i vida eterna en cas dels déus. Es creu que el cercle superior representa la dona i la recta inferior al home De fet, es va convertir en un amulet perfecte que servia de clau als morts a que poguessin obrir les portes de la mort i assolir la vida eterna
La creu llatina és la forma més comuna de la creu. Com es pot intuir, representa la mort de Jesús i la seva posterior resurrecció. Hi ha qui diu també, que mentre que el segment vertical representa la part divina de Jesús, l’horitzontal es refereix a la seva part humana.
La creu grega té origen en l’antiga Pèrsia i és un dels símbols humans més antics. S’utilitza en l’actualitat a l'església ortodoxa i simbolitza l’equilibri còsmic entre lo masculí i lo femení a la natura encara que també pot representar els quatre elements de l’antiguitat, els quatre punts cardinals o, fins i tot, la unió de lo diví i l’humà.
La creu de Jerusalem està formada per una creu grega gran i quatre del mateix tipus però més petites. No està gaire clar el que vol a simbolitzar. Alguns diuen que representa la difusió de l’evangeli del món que va dur a terme l’església, altres les cinc ferides de Crist. Va ser entregada als croats pel Papa Urbano II durant la Primera Croada. És per això que també se l’anomena la Creu de Croades Després va ser adoptada com a símbol del Regne de Jerusalem.
EL TETRAMORF
Tetramorf ve del grec tetra que significa quatre i morphé que significa forma, és, una representació de quatre elements, que van assolir els quatre evangelistes, cadascun d’ells és representat per una figura, tres d’elles són animals i la que falta, (Sant Mateu) es representa de forma humana o en més ocasions, d’una forma angelical, units en una sola figuració, situats al voltant de Crist, un exemple clar és el Pantocràtor.
Marc és representat com un lleó, ja que ell va començar a parlar de Joan Baptista al seu evangeli, el lleó és un animal fort i noble, i també representa la seva veu, que és com la d’un lleó.
Lluc és representat com un brau, el brau simbolitza el sacrifici, i és Lluc qui comença parlant del sacrifici de Zacaries, pare de Joan Baptista.
Mateu, es representa com un home, o a vegades com un àngel, ja que comença fent un repàs a la genealogia de Crist, fill de l’home.
Joan està representat com l'àguila, ja que el seu evangeli és el més abstracte dels quatre evangelis.
Alguns textos bíblics són similars, ja com apocalipsis 4:1-9, on algú descriu amb les seves paraules el que veu, i descriu 4 éssers al voltant de Déu:
“En el centro, donde estaba el trono, y a su alrededor, había cuatro seres vivientes llenos de ojos por delante y por detrás. El primero de aquellos seres parecía un león, el segundo parecía un toro, el tercero tenía aspecto humano, y el cuarto parecía un águila volando. Cada uno de los cuatro seres vivientes tenía seis alas, y estaba cubierto de ojos por fuera y por dentro. Y ni de día ni de noche dejaban de decir:
«¡Santo, santo, santo es el Señor, Dios todopoderoso,el que era y es y ha de venir!»”
Els alumnes de tercer i quart d'ESO estan treballant la Transcendència
Maria Martín :
No t’has preguntat mai, perquè quan deixes escollir un gos entre una butlleta de loteria premiada i un tros de carn, sempre escull la carn i en canvi, si li ofereixes a una persona el mateix, evidentment t’agafarà la butlleta de loteria?
La resposta és que les persones, som capaces de transcendir, de decidir, de pensar... podem donar la nostra opinió sobre el que vulguem, podem fer, podem transcendir... i això ens fa capaços de creure, o no, perquè si ets ateu, ets capaç de ser ateu, ets capaç de pensar que no hi ha res més enllà, i això també és tenir transcendència.
Això també té a veure amb la ciència: hem sigut capaços de preguntar-nos, Què és el més petit que hi ha? De què estan formades les coses?... un animal tal com un gos o un gat, no es pregunta totes aquestes coses, sols segueixen el seu instint, això no significa que no tinguin sentiments, els animals clar que els tenen, igual que nosaltres, els humans, però nosaltres aprofitant la dimensió transcendent hem aconseguit comprendre que els animals tenen sentiments, tot i que desgraciadament hi ha gent que no ho vol entendre, tot i que te la capacitat per fer-ho.
Un tema també molt tocat en aquesta àrea, és preguntar-nos sobre el tema de la mort, hi ha gent que la normalitza, i d’altra que té por a pensar que hi haurà més enllà, que passa quan ets mors... Hi ha algunes religions que tenen creences del que passa després de la mort, com la reencarnació, altes parlen de que si “et portes bé” anirem al cel, i que en cas contrari a l'infern, i molts exemples més que pensem gràcies a la transcendència.
dimarts, 12 de febrer del 2019
Els alumnes de 1r i 2n ESO estan treballant els relats de la Creació
Angela Rojas:
A mi el primer que em ve al cap és que hem de cuidar molt el nostre planeta, els nostres paisatges, ecosistemes i ciutats per què és un tresor el que tenim.
El primer vídeo em va fascinar, com tots, però em va impressionar veure totes les espècies de peixos, d'algues, de plantes etc...
El segon vídeo era bastant interessant, però em donava una sensació a la vegada de por i de ganes d’estar allà, quan veig totes les muntanyes, llacs i diferents paisatges de muntanyes.
El tercer vídeo era divertit, sortien ciutats del món, i anàvem dient quina era cadascuna, em va agradar veure tot el que nosaltres hem fet perquè hi havia algunes ciutats que mai havia vist.
La relació que hi ha entre la creació i Déu és que tot ho ha fet Ell amb amor i ens ho ha deixat a nosaltres, i per això hem de cuidar tot el que tenim, que ens ha donat Déu i conservar-ho.
dilluns, 12 de febrer del 2018
El treball de la Fàtima pel concurs bíblic de redacció
Ensenya’m a ser feliç i a donar pau
La felicitat i la pau pera mi és el que tot esser humà es mereix sigui com sigui
Mateu 5,1-12
Com diu el verset 8 : Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu
Aquest fragment m’agrada perquè la gent que ajuda i que vol el bé pels altres tenen un regal: veure el Senyor dels Senyors
Per això les persones de bon cor fan feliços als demés i són més feliços .
Lc 19,1-10
Quan Jesús va entra a Jericó i l’home el va veure va sentir una sensació de demanar ajuda i encara que fos ric no estava feliç i li faltava algú i quan Jesús es va quedar a casa seva va veure que el que la gent deia era mentida perquè pots ser ric però també tenir un bon cor i fer feliços als altres al donar una part de les riqueses.
Tm 2,23-26
A mi personalment m’agrada. Aquesta carta ens diu , que siguis noble o humil , pobre,ric, nen... has de saber controlar la teva ira i no posar-te en discussions sense sortida , ajudar que la gent perdoni, i la pau serà més dolça... tots els humans necessitem viure moments per recordar i aquets moments estan en la pau .
Fl 4,4-9
És una carta molt agradable per a mi perquè el senyor no obvia mai guiar-nos i dur-nos pel camí correcte de la pau i la felicitat. No oblidem que si Déu ens recorda sempre les passes a seguir , nosaltres hem de se conscients i no oblidar-nos perquè aquestes coses són respectables, justes, pures i amables.
És lloable el secret d’una vida amb pau , felicitat i dignitat .
Recomanacions que et duran a la felicitat i a la pau
Per a mi que cada minut que estàs enfadat perds seixanta minuts de felicitat.
Trobes la felicitat en tots els llocs nomes has de saber quan i amb qui
La pau, jo vull pau i tu vols pau, la pau estè en el cor de les persones, només l’hem de treure
La felicitat està en les petites coses però no la veiem i sempre volem el que no tenim.
La pau es jugar, estimar ,amistat ,somriure ,respecte .etc
Fatima Toumi
El treball de l'Eric pel concurs bíblic de redacció
Ensenya’m a ser feliç i a donar pau
Què es el que et fa realment feliç? No t’ha passat més d’una vegada que quan et pregunten això, et quedes en blanc? A mi sí, bé, no és que sigui normal que algú et pregunti això, sincerament. Tot i així estic segur que si algú m’ho hagués preguntat abans de fer aquest treball, hauria tardat estona a contestar, si és que hagués contestat. Em considero una persona feliç, i que es pren la vida amb alegria. Però, mai m’he preguntat fins avui, perquè em sento feliç o què em fa sentir feliç de veritat.
A la Bíblia, però, hi ha diferents cites que donen resposta a aquesta pregunta d’una manera o una altra. Per exemple; a Lc 19,1-10 apareix un personatge, Zaqueu, que ho té tot però, tot i així, no és feliç. Per tant, busca la salvació en Déu i davant de Jesús dóna la meitat dels seus béns als pobres. Segons aquesta cita, se suposa que ser bo amb els demés i compartir dóna la felicitat a un. Personalment no sé fins a quin punt això es pot portar al cas de tothom. Depèn molt també del passat i el transfons de cadascú. Hi ha molts lladres, polítics corruptes i altres criminals que fan coses perjudicials per als demés i no ho fan per necessitat com ho faria algun pobre que roba per alimentar-se. Si hi ha tanta gent així, que justament s’ajusta molt al perfil de Zaqueu, suposo que tots deuen ser feliços a la seva manera. Està clar que no és la felicitat ideal ni la més “legal” però segueix (encara que no sé fins a quin punt) sent felicitat. Personalment, no entenc aquest tipus de goig. Jo sempre sóc molt més feliç ajudant a algú, donant pau, que fent-li mal o perjudicant-lo d’alguna manera, però suposo que hi ha de tot en aquest món. De fet, no crec que només hi hagi un camí per a arribar a la felicitat però entraré en detalls més endavant.
També està Ac 20,35, que bàsicament, vol acabar dient el mateix que l’anterior cita mencionada, donar fa més feliç que rebre o que fer coses per als demés omple el buit d’un a un mateix. Pel que a mi respecta, sóc una persona a la qual li fa molt feliç rebre, no mentiré. Tot i així, tampoc puc dir que no gaudeixo quan veig el somriure dibuixat a la cara d’algú al que acabo de regalar alguna cosa, tal i com he dit amb anterioritat.
Tant en les cites 2Tm 2,23-26 com Fl 4,4-9 es parla sobre que, bastant semblant al missatge de la primera cita mencionada, estar sempre al costat de Déu i tot el relacionat amb el que es considera ser “bona persona”, dóna la felicitat. En moltes altres cites presents a la Bíblia, es menciona el mateix. De fet, en algunes cites com Dt 5,29 “Déu” mateix diu que seguint els seus manaments, un mateix i els seus descendents trobaran la felicitat per sempre. Sé que moltes d’aquestes cites no s’han de prendre al peu de la lletra, però penso que aquest tipus de afirmacions són una mica narcisistes. Avui en dia hi ha molta gent atea que és feliç i viu la seva vida com qualsevol altre, creient o no. Però com he dit, sóc conscient de que són cites que no s’han de prendre literalment, a més a més ens hem de posar en la pell de la gent d’aquella època. La vida quotidiana i la tecnologia en aquells temps eren molt més simples que actualment. Un no tenia gaires coses a les que aferrar-se, gaires coses a les que anomenar “sentit de la vida”. Per tant sempre es dirigien a Déu, o si parlem més a gran escala, a les corresponents divinitats de cada cultura. La societat ha canviat molt des de llavors.
Realment, si parlem de felicitat bíblica la majoria de vegades anirem a parar al que he dit durant els últims paràgrafs. Pel que a mi respecta, mai he trobat la felicitat en Déu. ... Déu sempre ha sigut una llum per a mi, una llum a la que m’aferro per trobar esperança però el que realment em fa feliç a mi seria...bé, es difícil d’explicar però si hagués de dir alguna cosa seria fer el que t’agrada. Fer el que m’agrada em fa feliç i crec que no sóc l’únic que pensa el mateix. Encara que també estaria el fet (i bé, realment per a mi té més importància del que acabo de dir) de tenir un objectiu i anar avançant en el meu camí. El meu objectiu seria ser veterinari, i encara que sé que es molt difícil, vull arribar a ser el millor. M’agrada tot el que Déu ens atorgà i vull preservar-lo. Hi ha molt metges i s’hi inverteix molt en trobar cures per a moltes malalties, però crec que el regne de Déu no només es troba en les persones. Tot el que ens envolta és, per a mi, el regne de Déu i m’agradaria que visquem amb ell en harmonia, ja sigui amb altres persones, animals o plantes. Vull salvar el màxim de vides possibles, aquest seria el meu “sentit de la vida”. D’alguna manera està relacionat amb el món religiós però, no m’agrada dir que aquest somni meu es “religiós” o el vull dur a terme només per satisfer a Déu. Déu no necessita que li donem satisfacció, ans al contrari, Ell vol la nostra! El que a vegades no m’agrada de moltes religions (inclús de vegades el cristianisme) es que se’ns considera molt com a un conjunt, no donant la importància necessària a cada individu.
“Cada persona és un món” diu molta gent. Crec el mateix i crec, que se’ns hauria de valorar més com a entitats úniques.
Una altra manera, ja tornant-nos a centrar en el tema, en que la Bíblia es refereix a la felicitat és, tal i com apareix en cites com Sl 113,9, la família pot fer molt feliç a un. En aquest cas, puc dir que a mi em passa igual. Estar amb la família, fer coses en família, em fa molt feliç i alegre. Es per això que m’agraden tant èpoques de l’any com el Nadal.
Al final, estem parlant de felicitat. Hi ha poques coses més subjectives que aquest sentiment. Tothom té la seva pròpia visió del que és la felicitat. Aquí he parlat del que diu la Bíblia però moltes altres religions tindran el seu propi sentit de felicitat. Segurament, inclús altres éssers vius tindran alguna cosa que nosaltres anomenaríem felicitat. A qui vull mentir, la felicitat ens acompanya allà on anem. La vida, està clar, no es només això, però està clar que es una d’aquelles coses per les que val la pena viure.
Eric Armengol Santos
El treball de la Kathia pel concurs bíblic de redacció
Ensenya’m a ser feliç i a donar pau
Dir que ets feliç és una cosa molt fàcil però ser-ho de veritat no és tan fàcil ja que la vida et posa dificultats en el teu camí si no ets feliç ja no dones pau ja que els teus problemes els hi passes a l’altre gent ja sigui amb mirades o amb discussions. Jo crec que feliç del tot ningú ho és, ja que tothom té problemes, però si que es pot dir que algunes persones tenen més felicitat que altres. Mai ens adonem que amb poca cosa ja ets feliç per això ho demanem tot.
Un somriure teu pot fer feliç a una altra persona i pot donar pau a aquella persona. Per ser feliç tu mateix has d’evitar aquelles discussions amb els amics o familiars que al capdavall són tonteries que acaben tallant el vincle, per ser feliç també has d’ajudar a la gent ja que això et fa feliç encara que no ho semblis, per ser feliç també has de tenir algú en qui confiar, ja que ajuda molt i si en algun moment et rendeixes ,aquesta persona t’ajudarà a aixecar-te i continuar cap endavant, per ser feliç has de passar de les crítiques de les persones cap a tu ja que si ho fan és perquè tenen por de que els hi facin a ells i això els fa més forts, per ser feliç també has de fer feliç com? Doncs ajudant la gent, per fer feliç has de somriure sempre a la gent encara que estiguis enfadat amb la vida per diferents motius, tu somriu... per fer feliç també has de donar gràcies a tothom per a tot, encara que sigui per una tonteria dóna gràcies perquè per una tonteria pots agrair la vida.
Solen dir que els nens són els més feliços perquè no entenen res però no són els més feliços ja que ho entenen però a la seva manera, els nens tenen cervell i si veuen algú trist del seu voltant ells es posen tristos. És veritat que diuen que els nens amb una joguina ja són feliços però el que ningú entendrà mai és que la felicitat no la fa un objecte que sí que seran feliços però no per tota la vida com molts diuen... a vegades el nen mes feliç és el que no té res i ho té tot a la vegada, jo per ser feliç sols necessito els del meu voltant feliços i conservar els del meu voltant ja que no tothom pot conservar la família, i no enfadar-se amb ningú ja que costa molt i com he dit abans la vida posa obstacles al teu camí, però tu sense saber, saps més que la vida i tu pots esquivar els obstacles amb una mica de seny i ajuda. Alguns obstacles et costarà superar-los, però dels obstacles més difícils n’aprendràs.
Algú i Déu et posa aquells obstacles per fer-te fort i per afrontar altres obstacles amb més facilitat i amb més seny.
Espero que hagueu après com ser feliç i donar pau ja que la cosa està en que si ets feliç ja dones pau i que per més ric que siguis no tens perquè ser més feliç, el diner no fa la felicitat per més que pensem això nosaltres, no és que ho pensem sinó que ja ve amb nosaltres . Des de petitons la vida ens educa així. Jo sóc feliç i ho puc dir ben orgullosa ja que tinc una família que m’estima i que m’ajuda encara que cometi errors, també tinc uns amics que m’ajuden, no puc dir que sóc rica, però sí que puc dir que sóc rica en felicitat i que dono pau a la gent ja que encara que no pugui amb la meva vida somric perquè sé que el que faci jo avui, demà podrà ajudar a una altra persona i sé que aquest somriure meu alegra una proporció petita d’una persona i que un 1% de felicitat pot més que un 99% de tristesa ja que solament són proporcions i números, que la vida ens posa. Jo soc feliç. I tu?
Kathia Aguilar
dijous, 23 de febrer del 2017
diumenge, 19 de febrer del 2017
dijous, 9 de febrer del 2017
Participació de la Maria Espín al concurs bíblic
No importa si creus o no creus en Déu, sé que quan tinguis problemes, no importa quins, pensaràs en si ha algú en algun lloc, que et pugui observar i penses si et podrà ajudar, i no només parlo de fa 100 o 200 anys, parlo d’ara, d'abans, i de desprès.
Mt 21,18-22:
De bon matí, tornant de la ciutat, Jesús va tenir gana. Veié vora el camí una figuera i s’hi va acostar, però no va trobar-hi res més que fulles. Llavors digué a la figuera:
-Que mai més no surti un fruit de tu!
I a l’instant la figuera es va assecar. En veure-ho els deixebles, estupefactes, li preguntaren:
-Com és que la figuera s’ha assecat en un instant?
Jesús respongué:
-En veritat us ho dic: si teniu fe i no dubteu, no solament fareu aixó que jo he fet amb la figuera, sinó que fins si dieu a aquesta muntanya:-Alçat i tira’t al mar, es realitzarà, tot allò que demanareu en la pregaria amb fe, ho rebreu.
Jo això ho he interpretat d’una altra manera, m’he imaginat la gana com un sentiment, un sentiment que tots sentim en algun moment, un sentiment de tristesa, de foscor i la figuera és el que dóna fruit a aquest sentiment. Amb la fe, amb el fet de demanar ajuda a Déu, t'ajudarà a apagar la font dels teus problemes. I com Jesús diu, tan fàcilment:-Si dieu aquesta muntanya:-Alça’t i tira’t al mar-, és el que faran els teus problemes, potser triga molt o potser triga poc, però amb fe pots sortir de qualsevol situació, perquè amb Déu, amb la seva ajuda potser pots aportar-ho tot, tot el que no t’agradi, perquè Déu vol que estiguis bé, que tothom estigui bé.
No només Déu ens pot ajudar a superar algun problema sinó en «concedir-nos» un desig, un desig que cuidaràs tota la teva vida com diu:
1r Llibre de Samuel,1,9-19:
En acabar l’apat a Siló; Anna és va dirigir al santuari del Senyor. Elí estava assegut en un tamboret a l’entrada del santuari. Ella plena d’amarguesa i plorant desconsoladament, pregà al senyor i li va fer una prometença.
-Senyor de l’univers, si et dignes mirar la meva aflicció i et recordes de la teva serventa, si no t’oblides de la teva serventa i em dones un fill, te l’oferiré, per tota la vida i, com a senyal, no li tallaran els cabells.
Mentre ella anava insistint en la seva pregària al Senyor, Elí es fixava en la seva boca. Anna parlava interiorment; movia els llavis, però no se li sentia la veu. Elí doncs, va pensar que anva beguda i li digué:
-En tens per a molt, d’estar aquí borratxa? Vés a dormir el vi que portés!
Anna va respondre:
-No, senyor meu. Sóc dona atribolada. No he begut vi ni cap altre beguda alchòlica. Tan sols obria el cor al senyor. No preguis la teva serventa per una qualsevol, M’expressava així perquè estic molt trista i abatuda
Elí li va dir:
-Ves-te’n en pau i que el Déu Israel et concedeixi allò que li has demanat.
Ella respongué:
-Senyor meu, que tingui sempre el teu favor!
Anna se’n va anar, va menjar i ja no semblava la mateixa d’abans.
L’endemà es va llevar da bon matí, van adorar a el senyor i se’n tornaven a casa seva, a Ramà. Quan Elcanà va unir-se a la seva dona, el senyor es recorda d’ella. Passats uns quants dies, Anna es va trobar que esperava un fill. Va donar a llum i posà al seu fill el nom de Samuel, tot dient-se« L ‘havia demanat al senyor».
Tornem a veure que tenint fe tot és possible, amb Déu tot és possible. Una cosa semblant li va passar a la meva mare: Ella es va quedar embarassada de mi , mai havia tingut un/a fill/a, tot anava bé al principi fins que van haver problemes, quan faltaven tres mesos per donar a llum, van haver complicacions. Es va quedar ingressada a l’hospital durant setmanes, sense poder-se moure, les infermeres li deien que hi havia molt poques possibilitats de que jo naixés viva. Va passar una o dues setmanes i els metges li van dir que començava a perillar la seva salut i la meva també. Tot i així la meva mare va seguir endavant, resava cada nit, fins que li va demanar al meu pare que la portés a Montserrat, quan van arribar la meva mare li explicar el que passava a la mare de Déu de Montserrat.
Va arribar el dia, dos mesos abans de temps. Tot i que vaig ser prematura i que em vaig passar setmanes a l’hospital, estic viva i amb bona salut i tal com la meva mare va prometre, em dic; Maria Montserrat.
dimecres, 21 de desembre del 2016
dimarts, 20 de desembre del 2016
La Pentecosta en l'origen de l'Església
Treball de la Maria Espin de 3ESO
Cinquanta dies després de la Pentecosta («xavuot» la festa de les setmanes) Donaven gràcies a Déu per a les collites i recordaven l’aliança de Déu amb el poble. Jerusalem s’omplia de persones que arribaven de tot arreu.
L’origen de l’església ve de la Pentecosta, quan Jesús va marxar els hi va prometre que no es quedarien sols, i el dia de la festa de «xavuot» (Pentecosta) la seva promesa es va complir.
"Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se'ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d'ells. Tots van quedar plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia d'expressar-se". (Ac 2, 1-4).
Què és la Pentecosta?
A la festa de la Pentecosta es commemora la vinguda de l’Esperit Sant sobre els Apòstols i la Mare de Déu, cinquanta dies després de la Resurrecció de Jesucrist. Aquesta festa tanca el temps pasqual.
Qui és l’Esperit sant?
L'Esperit Sant és la "Tercera Persona de la Trinitat Havent-hi només un Déu,.Hi ha en ell tres persones distintes: Pare, Fill i Esperit Sant Hi ha dons que són regals de Déu que només es poden rebre per l'Esperit Sant.
Quins són els dons de l'Esperit Sant?
• Saviesa: Per entendre, experimentar i assaborir les coses divines i jutjar rectament, per comprendre les paraules de Déu
• Enteniment: Per comprendre i acceptar la voluntat de Déu i dels teus amics i familiars.
• Ciència: Per jutjar rectament les coses creades d'acord amb el seu fi sobrenatural. Coneixement de les coses per els seus principis i les seves causes. Entendre la naturalesa i les seves lleis, perquè en ella hi veiem a Déu que la va crear.
• Consell: Perquè l'ànima intueixi rectament com actuar i ser guia d'altres. Després de haver-ho entès, ho hem d’aplicar a les situacions concretes de la vida en i amb els altres. la voluntat de Déu. Aconsellar-nos a nosaltres mateixos aconsellar als altres Cada instant porta la necessitat de reflexionar. El consell es la saviesa amb acció.
• Fortalesa: Per practicar les virtuts heroiques amb confiança. Hem conegut el camí. Ara s’ha de reconèixer. Sabem el que s’ha de fer, i ara s’ha de fer. Necessitem forçes per obeir la crida del Senyor. Déu ens dóna la força de l’Esperit Sant per que ho puguem fer. Aquest és el do de la fortalesa.
• Pietat: Per ajudar l'ànima a estimar Déu com a Pare i als homes com a germans. És el sentiment de l’amor, reverència i intimitat que un bon fill sent pels seus pares. És la virtut de la família. És el do de sentir-se fill. El do de tenir Déu com a pare i saber-ho i gaudir-ho amb pau i alegria. És sentir-se hereu de tot el que és bo i protegit durant la vida, sentir tendresa obediència, admiració i afecte per a Déu com a pare de la terra.
• Temor de Déu: Respecte que s’ha de tenir a Déu. No és temor a ser castigat, sinó temor a ofendre, a fer alguna cosa que entristeixi el Pare, a ser indigne de la família, a trair la llar.
Pau, l'apòstol dels gentils
Treball de l'Eric Armengol de 2ESO
Pau de Tars, encara que originalment es deia Saül de Tars o Saule, fou per molta gent un dels més importants quan parlem de l’expansió del cristianisme. No hi ha dubte que sense ell el cristianisme no seria tal i com el coneixem avui dia, però, qui va ser Pau?
Pau, o Saül, va néixer a Tars entre l’any 6 i 7 i morí entre l’any 64 i 67 a Roma per decapitació. Pau fou un erudit del judaisme que va ser un important perseguidor del cristians, abans clar, de que es convertís. Fins i tot arribà a participar en la mort d’Esteve. Com he dit, això va passar abans de convertir-se. Això passà l’any 36 anant cap a Damasc mentre perseguia cristians. Diuen que se li va aparèixer Crist en un fulgor de una intensa llum que el deixà sec. Jesús li digué que s’anés a Damasc, que allà li dirien el que hauria de fer. Pau va estar tres dies a Damasc sense beure ni menjar. Llavors, passats aquests tres dies, Ananies li curà la vista. Fou llavors quan va decidir convertir se i ser batejat pel propi Ananies.
Després de predicar l’evangeli a Damasc, se’n va anar a Jerusalem on Bernabé, un antic company d’escola, el va presentar als altres apòstols que van acabar acceptant-lo. Amb el temps va acabar convencent els altres apostòls de que per ser batejat, no calia haver estat circumcidat prèviament, ja que en aquella època molt gentils es van convertir i molta gent ja jueva defenien que s’havien de circumcidar.
Va arribar un moment en que Pau decidí començar a viatjar per predicar l’evangeli. Viatjà per tot l’Imperi romà intentant convertir als gentils. Aquest es l’origen del seu sobrenom, l’apòstol del gentils. Va fer tres viatges, encara que hi ha gent que pensa que en va fer quatre.
El primer viatge durà des de l’any 45 al 49 i el va fer amb Bernabé i el cosí d’aquest últim, Joan Marc. Fou durant aquest viatge que va canviar el seu nom pel que es més conegut avui dia, Pau (Paulus en romà). Van sortir pel mar de Selèucida cap a Xipre. També van visitar Pamfília i Antioquia de Pisídia abans de tornar a Jerusalem.
El segon viatge es creu que va tenir lloc entre l’any 50 i 52. Durant aquest viatge fou acompanyat per Siles. Van sortir per Antioquia, on durant el primer viatge de Pau foren anomenats per primera vegada cristians, i es van dirigir cap a Síria i Cilícia fins al sud de Galàcia. Allà es va unir a la travessia Timoteu amb qui van travessar les regions de Firígia i Mísia. A Europa, van fundar la primera comunitat cristiana a Filipos que, es diu, que va tornar a visitar anys més endavant. El seu viatge va continuar per Tessalònica, Atenes i Corint abans de tornar a Antioquia, passant per Efes i Cesarea de Palestina.
Pel que fa al tercer viatge, s’estima que va començar l’any 54 i va acabar l’any 58. Va ser un viatge que tenia com a objectiu consolidar les comunitats cristianes ja formades. Va tornar als llocs on havia estat en els altres dos viatges abans de tornar a Jerusalem on va estar a punt de ser linxat, acusat de violar la Llei. Fou enviat pres a Cesarea a la província de Judea pel procurador romà Antoni Fèlix. No fou fins l’any 60 que fou alliberat pel nou procurador, Porci Fest. Pau es va apel·lar al seu dret com a ciutadà romà i demanà ser jutjat a Romà.
El quart viatge, per molta gent no ho és. Tradicionalment, és diu que només fa fer tres però com he dit abans, hi ha gent que compta el viatge a Roma per ser jutjat com a un quart viatge. Va tenir lloc a l’any 61. A l’arribar a Roma es va posar en llibertat vigilada fins l’any 63, quan fou alliberat. Fou llavors quan es diu que segurament va visitar les comunitats cristianes d’Orient i fins i tot, les de Tàrraco, encara que se’n sap poc d’aquests fets i no és segur que visités aquestes comunitats.
Degut a les persecucions de Neró als cristians més tard, Pau tornà a Roma on fou apressat i més tard sentenciat a mort per decapitació, una pena de mort digna reservada als ciutadans romans, l’any 64 o 67. Fou enterrat a la Via Ostiense de Roma.
Opinió
Però, per què he fet aquest treball sobre Pau, què és el que tan m’agrada d’ell? Com molta altra gent pensa, crec que el cristianisme no seria tal i com és avui si no fos per Pau i, tenint en compte que el cristianisme és una religió que ha modelat la vida humana en tots els aspectes i per TOT el món, no només el cristianisme sinó el món en general no seria igual. Festes com el Nadal o altre tipus de costums, en molts llocs no existirien. Es per això que he fet aquest treball sobre Pau, perquè crec que és una de les persones que ha fet possible que el món avui dia sigui així. També m’ha agradat d’ell la seva conversió tan radical al cristianisme que per a mi, és una clara prova de com Déu ens té en compte encara que siguem com siguem.
Font consultada
dissabte, 19 de novembre del 2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)