dijous, 9 de febrer del 2017

Participació de la Maria Espín al concurs bíblic


No importa si creus o no creus en Déu, sé que quan tinguis problemes, no importa quins, pensaràs en si ha algú en algun lloc, que et pugui observar i penses si et podrà ajudar, i no només parlo de fa 100 o 200 anys, parlo d’ara, d'abans, i de desprès.

Mt 21,18-22:
De bon matí, tornant de la ciutat, Jesús va tenir gana. Veié vora el camí una figuera i s’hi va acostar, però no va trobar-hi res més que fulles. Llavors digué a la figuera:
-Que mai més no surti un fruit de tu!
I a l’instant la figuera es va assecar. En veure-ho els deixebles, estupefactes, li preguntaren:
-Com és que la figuera s’ha assecat en un instant?
Jesús respongué:
-En veritat us ho dic: si teniu fe i no dubteu, no solament fareu aixó que jo he fet amb la figuera, sinó que fins si dieu a aquesta muntanya:-Alçat i tira’t al mar, es realitzarà, tot allò que demanareu en la pregaria amb fe, ho rebreu.

Jo això ho he interpretat d’una altra manera, m’he imaginat la gana com un sentiment, un sentiment que tots sentim en algun moment, un sentiment de tristesa, de foscor i la figuera és el que dóna fruit a aquest sentiment. Amb la fe, amb el fet de demanar ajuda a Déu, t'ajudarà a apagar la font dels teus problemes. I com Jesús diu, tan fàcilment:-Si dieu aquesta muntanya:-Alça’t i tira’t al mar-, és el que faran els teus problemes, potser triga molt o potser triga poc, però amb fe pots sortir de qualsevol situació, perquè amb Déu, amb la seva ajuda potser pots aportar-ho tot, tot el que no t’agradi, perquè Déu vol que estiguis bé, que tothom estigui bé.

No només Déu ens pot ajudar a superar algun problema sinó en «concedir-nos» un desig, un desig que cuidaràs tota la teva vida com diu:

1r Llibre de Samuel,1,9-19:
En acabar l’apat a Siló; Anna és va dirigir al santuari del Senyor. Elí estava assegut en un tamboret a l’entrada del santuari. Ella plena d’amarguesa i plorant desconsoladament, pregà al senyor i li va fer una prometença.
-Senyor de l’univers, si et dignes mirar la meva aflicció i et recordes de la teva serventa, si no t’oblides de la teva serventa i em dones un fill, te l’oferiré, per tota la vida i, com a senyal, no li tallaran els cabells.
Mentre ella anava insistint en la seva pregària al Senyor, Elí es fixava en la seva boca. Anna parlava interiorment; movia els llavis, però no se li sentia la veu. Elí doncs, va pensar que anva beguda i li digué:
-En tens per a molt, d’estar aquí borratxa? Vés a dormir el vi que portés!
Anna va respondre:
-No, senyor meu. Sóc dona atribolada. No he begut vi ni cap altre beguda alchòlica. Tan sols obria el cor al senyor. No preguis la teva serventa per una qualsevol, M’expressava així perquè estic molt trista i abatuda
Elí li va dir:
-Ves-te’n en pau i que el Déu Israel et concedeixi allò que li has demanat.
Ella respongué:
-Senyor meu, que tingui sempre el teu favor!
Anna se’n va anar, va menjar i ja no semblava la mateixa d’abans.
L’endemà es va llevar da bon matí, van adorar a el senyor i se’n tornaven a casa seva, a Ramà. Quan Elcanà va unir-se a la seva dona, el senyor es recorda d’ella. Passats uns quants dies, Anna es va trobar que esperava un fill. Va donar a llum i posà al seu fill el nom de Samuel, tot dient-se« L ‘havia demanat al senyor».


Tornem a veure que tenint fe tot és possible, amb Déu tot és possible. Una cosa semblant li va passar a la meva mare: Ella es va quedar embarassada de mi , mai havia tingut un/a fill/a, tot anava bé al principi fins que van haver problemes, quan faltaven tres mesos per donar a llum, van haver complicacions. Es va quedar ingressada a l’hospital durant setmanes, sense poder-se moure, les infermeres li deien que hi havia molt poques possibilitats de que jo naixés viva. Va passar una o dues setmanes i els metges li van dir que començava a perillar la seva salut i la meva també. Tot i així la meva mare va seguir endavant, resava cada nit, fins que li va demanar al meu pare que la portés a Montserrat, quan van arribar la meva mare li explicar el que passava a la mare de Déu de Montserrat.

Va arribar el dia, dos mesos abans de temps. Tot i que vaig ser prematura i que em vaig passar setmanes a l’hospital, estic viva i amb bona salut i tal com la meva mare va prometre, em dic; Maria Montserrat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada