El treball de la Fàtima pel concurs bíblic de redacció

Ensenya’m a ser feliç i a donar pau

La felicitat i la pau pera mi és el que tot esser humà es mereix sigui com sigui 

Mateu 5,1-12

Com diu el verset 8 : Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu

Aquest fragment m’agrada perquè la gent que ajuda i que vol el bé pels altres tenen un regal: veure el Senyor dels Senyors

Per això les persones de bon cor fan feliços als demés i són més feliços .

Lc 19,1-10

Quan Jesús va entra a Jericó i l’home el va veure va sentir una sensació de demanar ajuda i encara que fos ric no estava feliç i li faltava algú i quan Jesús es va quedar a casa seva va veure que el que la gent deia era mentida perquè pots ser ric però també tenir un bon cor i fer feliços als altres al donar una part de les riqueses.

Tm 2,23-26

A mi personalment m’agrada. Aquesta carta ens diu , que siguis noble o humil , pobre,ric, nen... has de saber controlar la teva ira i no posar-te en discussions sense sortida , ajudar que la gent perdoni, i la pau serà més dolça... tots els humans necessitem viure moments per recordar i aquets moments estan en la pau .

Fl 4,4-9

És una carta molt agradable per a mi perquè el senyor no obvia mai guiar-nos i dur-nos pel camí correcte de la pau i la felicitat. No oblidem que si Déu ens recorda sempre les passes a seguir , nosaltres hem de se conscients i no oblidar-nos perquè aquestes coses són respectables, justes, pures i amables.

És lloable el secret d’una vida amb pau , felicitat i dignitat .

Recomanacions que et duran a la felicitat i a la pau

Per a mi que cada minut que estàs enfadat perds seixanta minuts de felicitat.

Trobes la felicitat en tots els llocs nomes has de saber quan i amb qui

La pau, jo vull pau i tu vols pau, la pau estè en el cor de les persones, només l’hem de treure

La felicitat està en les petites coses però no la veiem i sempre volem el que no tenim.

La pau es jugar, estimar ,amistat ,somriure ,respecte .etc

Fatima Toumi

El treball de l'Eric pel concurs bíblic de redacció

Ensenya’m a ser feliç i a donar pau

Què es el que et fa realment feliç? No t’ha passat més d’una vegada que quan et pregunten això, et quedes en blanc? A mi sí, bé, no és que sigui normal que algú et pregunti això, sincerament. Tot i així estic segur que si algú m’ho hagués preguntat abans de fer aquest treball, hauria tardat estona a contestar, si és que hagués contestat. Em considero una persona feliç, i que es pren la vida amb alegria. Però, mai m’he preguntat fins avui, perquè em sento feliç o què em fa sentir feliç de veritat.

A la Bíblia, però, hi ha diferents cites que donen resposta a aquesta pregunta d’una manera o una altra. Per exemple; a Lc 19,1-10 apareix un personatge, Zaqueu, que ho té tot però, tot i així, no és feliç. Per tant, busca la salvació en Déu i davant de Jesús dóna la meitat dels seus béns als pobres. Segons aquesta cita, se suposa que ser bo amb els demés i compartir dóna la felicitat a un. Personalment no sé fins a quin punt això es pot portar al cas de tothom. Depèn molt també del passat i el transfons de cadascú. Hi ha molts lladres, polítics corruptes i altres criminals que fan coses perjudicials per als demés i no ho fan per necessitat com ho faria algun pobre que roba per alimentar-se. Si hi ha tanta gent així, que justament s’ajusta molt al perfil de Zaqueu, suposo que tots deuen ser feliços a la seva manera. Està clar que no és la felicitat ideal ni la més “legal” però segueix (encara que no sé fins a quin punt) sent felicitat. Personalment, no entenc aquest tipus de goig. Jo sempre sóc molt més feliç ajudant a algú, donant pau, que fent-li mal o perjudicant-lo d’alguna manera, però suposo que hi ha de tot en aquest món. De fet, no crec que només hi hagi un camí per a arribar a la felicitat però entraré en detalls més endavant.

També està Ac 20,35, que bàsicament, vol acabar dient el mateix que l’anterior cita mencionada, donar fa més feliç que rebre o que fer coses per als demés omple el buit d’un a un mateix. Pel que a mi respecta, sóc una persona a la qual li fa molt feliç rebre, no mentiré. Tot i així, tampoc puc dir que no gaudeixo quan veig el somriure dibuixat a la cara d’algú al que acabo de regalar alguna cosa, tal i com he dit amb anterioritat.

Tant en les cites 2Tm 2,23-26 com Fl 4,4-9 es parla sobre que, bastant semblant al missatge de la primera cita mencionada, estar sempre al costat de Déu i tot el relacionat amb el que es considera ser “bona persona”, dóna la felicitat. En moltes altres cites presents a la Bíblia, es menciona el mateix. De fet, en algunes cites com Dt 5,29 “Déu” mateix diu que seguint els seus manaments, un mateix i els seus descendents trobaran la felicitat per sempre. Sé que moltes d’aquestes cites no s’han de prendre al peu de la lletra, però penso que aquest tipus de afirmacions són una mica narcisistes. Avui en dia hi ha molta gent atea que és feliç i viu la seva vida com qualsevol altre, creient o no. Però com he dit, sóc conscient de que són cites que no s’han de prendre literalment, a més a més ens hem de posar en la pell de la gent d’aquella època. La vida quotidiana i la tecnologia en aquells temps eren molt més simples que actualment. Un no tenia gaires coses a les que aferrar-se, gaires coses a les que anomenar “sentit de la vida”. Per tant sempre es dirigien a Déu, o si parlem més a gran escala, a les corresponents divinitats de cada cultura. La societat ha canviat molt des de llavors.

Realment, si parlem de felicitat bíblica la majoria de vegades anirem a parar al que he dit durant els últims paràgrafs. Pel que a mi respecta, mai he trobat la felicitat en Déu. ... Déu sempre ha sigut una llum per a mi, una llum a la que m’aferro per trobar esperança però el que realment em fa feliç a mi seria...bé, es difícil d’explicar però si hagués de dir alguna cosa seria fer el que t’agrada. Fer el que m’agrada em fa feliç i crec que no sóc l’únic que pensa el mateix. Encara que també estaria el fet (i bé, realment per a mi té més importància del que acabo de dir) de tenir un objectiu i anar avançant en el meu camí. El meu objectiu seria ser veterinari, i encara que sé que es molt difícil, vull arribar a ser el millor. M’agrada tot el que Déu ens atorgà i vull preservar-lo. Hi ha molt metges i s’hi inverteix molt en trobar cures per a moltes malalties, però crec que el regne de Déu no només es troba en les persones. Tot el que ens envolta és, per a mi, el regne de Déu i m’agradaria que visquem amb ell en harmonia, ja sigui amb altres persones, animals o plantes. Vull salvar el màxim de vides possibles, aquest seria el meu “sentit de la vida”. D’alguna manera està relacionat amb el món religiós però, no m’agrada dir que aquest somni meu es “religiós” o el vull dur a terme només per satisfer a Déu. Déu no necessita que li donem satisfacció, ans al contrari, Ell vol la nostra! El que a vegades no m’agrada de moltes religions (inclús de vegades el cristianisme) es que se’ns considera molt com a un conjunt, no donant la importància necessària a cada individu. 

“Cada persona és un món” diu molta gent. Crec el mateix i crec, que se’ns hauria de valorar més com a entitats úniques. 

Una altra manera, ja tornant-nos a centrar en el tema, en que la Bíblia es refereix a la felicitat és, tal i com apareix en cites com Sl 113,9, la família pot fer molt feliç a un. En aquest cas, puc dir que a mi em passa igual. Estar amb la família, fer coses en família, em fa molt feliç i alegre. Es per això que m’agraden tant èpoques de l’any com el Nadal.

Al final, estem parlant de felicitat. Hi ha poques coses més subjectives que aquest sentiment. Tothom té la seva pròpia visió del que és la felicitat. Aquí he parlat del que diu la Bíblia però moltes altres religions tindran el seu propi sentit de felicitat. Segurament, inclús altres éssers vius tindran alguna cosa que nosaltres anomenaríem felicitat. A qui vull mentir, la felicitat ens acompanya allà on anem. La vida, està clar, no es només això, però està clar que es una d’aquelles coses per les que val la pena viure.

Eric Armengol Santos 

El treball de la Kathia pel concurs bíblic de redacció

Ensenya’m a ser feliç i a donar pau

Dir que ets feliç és una cosa molt fàcil però ser-ho de veritat no és tan fàcil ja que la vida et posa dificultats en el teu camí si no ets feliç ja no dones pau ja que els teus problemes els hi passes a l’altre gent ja sigui amb mirades o amb discussions. Jo crec que feliç del tot ningú ho és, ja que tothom té problemes, però si que es pot dir que algunes persones tenen més felicitat que altres. Mai ens adonem que amb poca cosa ja ets feliç per això ho demanem tot.

Un somriure teu pot fer feliç a una altra persona i pot donar pau a aquella persona. Per ser feliç tu mateix has d’evitar aquelles discussions amb els amics o familiars que al capdavall són tonteries que acaben tallant el vincle, per ser feliç també has d’ajudar a la gent ja que això et fa feliç encara que no ho semblis, per ser feliç també has de tenir algú en qui confiar, ja que ajuda molt i si en algun moment et rendeixes ,aquesta persona t’ajudarà a aixecar-te i continuar cap endavant, per ser feliç has de passar de les crítiques de les persones cap a tu ja que si ho fan és perquè tenen por de que els hi facin a ells i això els fa més forts, per ser feliç també has de fer feliç com? Doncs ajudant la gent, per fer feliç has de somriure sempre a la gent encara que estiguis enfadat amb la vida per diferents motius, tu somriu... per fer feliç també has de donar gràcies a tothom per a tot, encara que sigui per una tonteria dóna gràcies perquè per una tonteria pots agrair la vida. 

Solen dir que els nens són els més feliços perquè no entenen res però no són els més feliços ja que ho entenen però a la seva manera, els nens tenen cervell i si veuen algú trist del seu voltant ells es posen tristos. És veritat que diuen que els nens amb una joguina ja són feliços però el que ningú entendrà mai és que la felicitat no la fa un objecte que sí que seran feliços però no per tota la vida com molts diuen... a vegades el nen mes feliç és el que no té res i ho té tot a la vegada, jo per ser feliç sols necessito els del meu voltant feliços i conservar els del meu voltant ja que no tothom pot conservar la família, i no enfadar-se amb ningú ja que costa molt i com he dit abans la vida posa obstacles al teu camí, però tu sense saber, saps més que la vida i tu pots esquivar els obstacles amb una mica de seny i ajuda. Alguns obstacles et costarà superar-los, però dels obstacles més difícils n’aprendràs.

Algú i Déu et posa aquells obstacles per fer-te fort i per afrontar altres obstacles amb més facilitat i amb més seny. 

Espero que hagueu après com ser feliç i donar pau ja que la cosa està en que si ets feliç ja dones pau i que per més ric que siguis no tens perquè ser més feliç, el diner no fa la felicitat per més que pensem això nosaltres, no és que ho pensem sinó que ja ve amb nosaltres . Des de petitons la vida ens educa així. Jo sóc feliç i ho puc dir ben orgullosa ja que tinc una família que m’estima i que m’ajuda encara que cometi errors, també tinc uns amics que m’ajuden, no puc dir que sóc rica, però sí que puc dir que sóc rica en felicitat i que dono pau a la gent ja que encara que no pugui amb la meva vida somric perquè sé que el que faci jo avui, demà podrà ajudar a una altra persona i sé que aquest somriure meu alegra una proporció petita d’una persona i que un 1% de felicitat pot més que un 99% de tristesa ja que solament són proporcions i números, que la vida ens posa. Jo soc feliç. I tu?

Kathia Aguilar

El treball de l'Eric Armengol pel concurs bíblic

Concurs bíblic from gvendre3

El treball del Josep Borràs pel concurs bíblic

Concurs bíblic from gvendre3

Treball de la Fàtima pel concurs bíblic

Concurs bíblic from gvendre3

Participació de l'Eric Armengol al concurs bíblic

Participació del Josep Borràs al concurs bíblic 2016-2017

Participació de la Maria Espín al concurs bíblic

No importa si creus o no creus en Déu, sé que quan tinguis problemes, no importa quins, pensaràs en si ha algú en algun lloc, que et pugui observar i penses si et podrà ajudar, i no només parlo de fa 100 o 200 anys, parlo d’ara, d'abans, i de desprès.

Mt 21,18-22:

De bon matí, tornant de la ciutat, Jesús va tenir gana. Veié vora el camí una figuera i s’hi va acostar, però no va trobar-hi res més que fulles. Llavors digué a la figuera:

-Que mai més no surti un fruit de tu!

I a l’instant la figuera es va assecar. En veure-ho els deixebles, estupefactes, li preguntaren:

-Com és que la figuera s’ha assecat en un instant?

Jesús respongué:

-En veritat us ho dic: si teniu fe i no dubteu, no solament fareu aixó que jo he fet amb la figuera, sinó que fins si dieu a aquesta muntanya:-Alçat i tira’t al mar, es realitzarà, tot allò que demanareu en la pregaria amb fe, ho rebreu.

Jo això ho he interpretat d’una altra manera, m’he imaginat la gana com un sentiment, un sentiment que tots sentim en algun moment, un sentiment de tristesa, de foscor i la figuera és el que dóna fruit a aquest sentiment. Amb la fe, amb el fet de demanar ajuda a Déu, t'ajudarà a apagar la font dels teus problemes. I com Jesús diu, tan fàcilment:-Si dieu aquesta muntanya:-Alça’t i tira’t al mar-, és el que faran els teus problemes, potser triga molt o potser triga poc, però amb fe pots sortir de qualsevol situació, perquè amb Déu, amb la seva ajuda potser pots aportar-ho tot, tot el que no t’agradi, perquè Déu vol que estiguis bé, que tothom estigui bé.

No només Déu ens pot ajudar a superar algun problema sinó en «concedir-nos» un desig, un desig que cuidaràs tota la teva vida com diu:

1r Llibre de Samuel,1,9-19:

En acabar l’apat a Siló; Anna és va dirigir al santuari del Senyor. Elí estava assegut en un tamboret a l’entrada del santuari. Ella plena d’amarguesa i plorant desconsoladament, pregà al senyor i li va fer una prometença.

-Senyor de l’univers, si et dignes mirar la meva aflicció i et recordes de la teva serventa, si no t’oblides de la teva serventa i em dones un fill, te l’oferiré, per tota la vida i, com a senyal, no li tallaran els cabells.

Mentre ella anava insistint en la seva pregària al Senyor, Elí es fixava en la seva boca. Anna parlava interiorment; movia els llavis, però no se li sentia la veu. Elí doncs, va pensar que anva beguda i li digué:

-En tens per a molt, d’estar aquí borratxa? Vés a dormir el vi que portés!

Anna va respondre:

-No, senyor meu. Sóc dona atribolada. No he begut vi ni cap altre beguda alchòlica. Tan sols obria el cor al senyor. No preguis la teva serventa per una qualsevol, M’expressava així perquè estic molt trista i abatuda

Elí li va dir:

-Ves-te’n en pau i que el Déu Israel et concedeixi allò que li has demanat.

Ella respongué:

-Senyor meu, que tingui sempre el teu favor!

Anna se’n va anar, va menjar i ja no semblava la mateixa d’abans.

L’endemà es va llevar da bon matí, van adorar a el senyor i se’n tornaven a casa seva, a Ramà. Quan Elcanà va unir-se a la seva dona, el senyor es recorda d’ella. Passats uns quants dies, Anna es va trobar que esperava un fill. Va donar a llum i posà al seu fill el nom de Samuel, tot dient-se« L ‘havia demanat al senyor».

Tornem a veure que tenint fe tot és possible, amb Déu tot és possible. Una cosa semblant li va passar a la meva mare: Ella es va quedar embarassada de mi , mai havia tingut un/a fill/a, tot anava bé al principi fins que van haver problemes, quan faltaven tres mesos per donar a llum, van haver complicacions. Es va quedar ingressada a l’hospital durant setmanes, sense poder-se moure, les infermeres li deien que hi havia molt poques possibilitats de que jo naixés viva. Va passar una o dues setmanes i els metges li van dir que començava a perillar la seva salut i la meva també. Tot i així la meva mare va seguir endavant, resava cada nit, fins que li va demanar al meu pare que la portés a Montserrat, quan van arribar la meva mare li explicar el que passava a la mare de Déu de Montserrat.

Va arribar el dia, dos mesos abans de temps. Tot i que vaig ser prematura i que em vaig passar setmanes a l’hospital, estic viva i amb bona salut i tal com la meva mare va prometre, em dic; Maria Montserrat.

Participació de la Maria García al concurs bíblic

Amb déu tot és possible de gvendre3

Presentació del Concurs Bíblic de Catalunya al Vaticà

Misericordiosos amb els altres

Redacció del Josep Borràs per al concurs bíblic :

He escollit aquest tema perquè trobo que és interessant i perquè s’hi pot aprofundir molt. També vull transmetre aquest tema perquè misericordiosos amb els altres ho hem de ser tots ,fins i tot amb els pecadors (Lluc7,36-50) i amb els nostres enemics ( Mateu 5,43-46). En el món hi ha molts necessitats, més dels que ens pensem i en un moment o altre, tots nosaltres podem necessitar l’ajuda d’algú,  encara que no ens ho pensem.

Ser misericordiosos amb els altres no vol dir només donar diners. Ser misericordiosos amb els altres és ajudar, tant sigui econòmicament com no, perquè de vegades els diners ens fan perdre el cap i fins i tot podríem arribar a fer coses perjudicials a causa de l’encegament ( Mateu 6,24). Es podria donar el cas que algú volgués matar una persona per encàrrec a canvi de diners, encara que ella directament no ho volgués fer. Encara que és un exemple molt exagerat, crec que abans de fer una cosa hem de reflexionar i pensar en els altres.

Però primer hem de saber i definir què vol dir “ obra de misericòrdia”. La misericòrdia és una realitat de bondat que ens porta a ajudar els que més ho necessiten, espiritual o físicament, i ben poc té a veure amb els diners.

Hi ha dos tipus d’obres de misericòrdia, les espirituals i les corporals. Algunes de les obres de misericòrdia espirituals són : ensenyar el qui no sap, donar bon consell a qui ho necessita, corregir el que s’equivoca, perdonar les injúries, consolar els afligits, tolerar els defectes del proïsme i orar pels vius i pels difunts.

I algunes de les obres de misericòrdia corporals són: donar menjar al famolenc, donar de beure l’assedegat, vestir els despullats, visitar els malalts, donar allotjament als pelegrins i sepultar els morts.

En la nostra vida diària trobem molts moments en els quals podem mostrar la nostra misericòrdia i la nostra comprensió, sense esperar res a canvi, com en les accions que hem anomenat anteriorment ( obres espirituals i obres corporals). Per exemple, l’any passat en el meu poble va nevar força i un veí d’edat avançada que viu sol, s’havia fet mal a l’esquena i necessitava ajuda. La meva mare i jo li vam portar una olla amb escudella encara calenta i va estar molt agraït. Allò va ser una obra de misericòrdia, però nosaltres també rebem moltes vegades obres de misericòrdia i això s’agraeix. Sempre que estic malalt, la família i alguns amics venen a veure si estic bé o si necessito alguna cosa, i els companys d’escola em porten els deures que s’han de fer a casa. Anar a veure els malalts és molt important i és una obra de misericòrdia com una catedral. Si tots intentem actuar així i sentim compassió i felicitat ajudant els altres, el món seria millor.

Fins i tot en el llibre dels Fets dels Apòstols es parla de compartir els béns ( cases o terres) que es posseeixen per ajudar en les necessitats dels qui no en tenen. Per tant quasi ningú vivia en la indigència ( Fets 4,34-35)

Tot el que hem expressat sobre la misericòrdia es reflecteix en el que Jesús respon quan els fariseus li pregunten quin és el manament més gran de la Llei (Mateu 22,37-40) : (...) estima el Senyor el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant : estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos.

Una de  les lectures que més m’ha impactat és quan el Senyor digué: Fa més feliç donar que rebre (Fets 20,35). Aquesta frase és certa del tot, perquè quan fas alguna cosa per als altres et sents molt bé, trobem la felicitat sincera i ens omple de goig. Jo encara sóc jove, però  intentaré fer feliç els que tinc més a prop, els necessitats, i encara que em costi, també a la gent que no conec, tant si en sóc amic com si no.

Per finalitzar aquest tema vull dir que cal que tots creixem una mica com a persones i siguem més misericordiosos per a veure si millora la societat, tenint en compte que el nostre Déu, que és bo, fidel i pacient, governa l’univers amb misericòrdia (Saviesa 15,1)

Solidaris amb els més necessitats

Redacció de l'Eric Armengol per al concurs bíblic :

He escollit aquest tema perquè crec que ser solidari és una cosa que tothom hauria de ser. És a dir, fer coses com rebre els més necessitats a casa i donar coses que no ens fan falta a aquells que sí ( cosa que es feia a l’antiguitat . Fets 4,32.34-35) i que s’ha anat perdent amb el temps.

Però crec que ser solidari de veritat es refereix més a donar el que tens a aquells que també necessiten, encara que tu també ho necessitis (1Re 17,8-24). Com he dit anteriorment, això s’ha anat perdent i la gent no acull ningú a casa seva ni dóna tant com es feia abans, i si dóna, la majoria de vegades, és per obligació o per compromís.

La raça humana ha anat perdent la solidaritat que en un principi va tenir gràcies a la Paraula de Déu. Per sort però, encara queden persones que pensen en els més necessitats o en els altres en general. I aquests solidaris de veritat d’avui en dia, és a dir, els que no guanyen res per ser-ho o que no ho esperen guanyar, són els més pobres i potser hauríem d’aprendre més d’ells, aprendre a acollir i a donar (Rom 12,13). Ells sempre acolliran algú necessitat ja que saben com se sent un mateix en aquesta situació. Encara que sempre hi haurà gent rica que serà solidària i gent pobre que ho serà poc o que directament no ho serà. Hi ha de tot en el món.

No us oblideu de fer el bé i de compartir allò que teniu: aquests són els sacrificis que agraden a Déu ( Hebreus13,16). Cites com aquestes són les que trobo més importants, les que recorden el camí que hem de seguir i crec fins i tot que les persones que no creuen haurien de tenir aquests missatges presents. Hauríem de fer el bé i compartir sempre que poguéssim i no pensar tant en un mateix, sinó pensar més en els que ens envolten. Així la humanitat seria com Déu vol, com Déu va voler que fos quan va crear Adam i Eva.

Està clar que tot això és fàcil de dir però no de complir, ja que la humanitat ha canviat a una societat egoista i una mosca no fa estiu, és a dir, que per molt que una persona ho faci, no significa que canviï la ideologia actual de tota la humanitat. Així cada cop ens estem allunyant més del camí que hauríem de seguir, el camí de Déu. Però crec que encara hi ha esperança i que en un futur podrem tornar a ser la societat que Déu vol que siguem, començant per ser solidaris amb els més necessitats. I no dic que comencem a regalar cases i cotxes, no cal, l’economia actual no ens ho permet. I és que a vegades amb coses petites pots ajudar molt, per exemple donant menjar. Potser per a tu una barra de pa és poca cosa, però hi ha persones que no s’ho poden permetre i que passen llargues temporades sense menjar. Una barra de pa podria fer feliç molta gent, fins i tot en casos extrems podria salvar de morir de gana (Isaïes 58,7). Està clar que seria millor donar menjar per a tot un any, però avui en dia amb prou feines es pot comprar menjar o qualsevol altra cosa per a un mateix. De tota manera, si hi pensem bé, aquest problema econòmic també és causa d’això mateix, de la manca de solidaritat en l’actualitat.

En conclusió , canviar el món no és fàcil, però tothom pot aportar una mica ajudant als altres, compartint amb els que més ho necessiten, i així encara que no aconseguim un món perfecte, haurem aconseguit un món millor. A més a més, jo crec que ser solidari pot ser una cosa que es pot encomanar, i que si tothom fes això, no hi hauria ni corrupció, ni robatoris etc. I això faria que es reduïssin els problemes del món. Per tant, tal com he dit, d’aquesta manera  aconseguiríem un món millor on viure, un món com Déu mana, mai millor dit.

Sempre a punt per perdonar

Redacció de la Maria Espín per al concurs bíblic:

He escollit aquest tema perquè crec que no hi ha res més important per a la humanitat com el perdó. La  pau es troba principalment en el perdó, tenim amics gràcies al perdó i estem bé amb la família quan sabem perdonar.  Saber perdonar es basa  en saber-se posar en el lloc dels altres, perquè  perquè sense perdó no seríem humans, no seríem persones i no estaríem bé  amb nosaltres mateixos.

Jo crec que s’ha de saber perdonar, però fins a un punt, malgrat que a Lluc 23,33-34 diu tot el contrari : quan arribaren a l’indret anomenat la calavera, hi van crucificar Jesús i també els criminals, l´un a la dreta i l’altre a l’esquerra. Jesús deia- Pare, perdona’ls que no saben el que fan.  Una cosa és perdonar, però  s’ha de tenir molta paciència i molta confiança amb nosaltres mateixos per saber perdonar quan t’estan fent mal. Jo no podria perdonar-los, sinó que estaria enfadada.

Si la gent no fes mal. No caldria perdonar, però també és veritat que els humans tenim defectes i ens equivoquem. Nosaltres, encara que no ho vulguem i no ho admetem, necessitem perdonar per poder ser perdonats, com diu a Siràcida 28,3-5 : si un es manté furiós contra un altre, com pot pretendre el perdó dels seus propis pecats ? si l’home que és un simple mortal, guarda rancúnia, de qui podrà obtenir el perdó dels seus pecats? ...Ell no te pietat i no perdona i en canvi va demanant perdó pels seus pecats. Però penso que tothom es mereix una o més d’una oportunitat.

Tot i que perdonar és molt difícil i que no ens esperem el perdó, a vegades l’obtenim, com per exemple a la cita de Lluc 15,20-24 : i se n’anà a trobar el seu pare. Encara era lluny que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se al coll i el besà.  El fill li digué : -Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu. Però el pare digué als seus criats i :-de pressa, porteu el vestit millor i poseu-li  també un anell al dit i unes sandàlies als peus, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem-lo i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retornat. I es posaren a celebrar-ho... El fill tornava penedit pel que havia fet i no esperava el perdó del seu pare, però inesperadament el pare el perdona i celebren la seva tornada a casa.  Quan tu vols el perdó el demanes, però a vegades sense arribar a demanar-lo, ja et perdonen.

Encara que ens equivoquem i cometem molts pecats, sempre necessitem una o moltes més oportunitats com a la cita de Mateu 18,21-22 que diu: Aleshores Pere preguntà a Jesús:- Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades? Jesús li respon:- no et dic set vegades, sinó setanta vegades set. I no només setanta vegades, sinó les que faci falta.  No es tracta de dir : “ si jo et perdono dues vegades, tu me n’hauràs de perdonar dues a mi”. No, no és així! ... No hem de comptar quantes vegades hem perdonat perquè l’altre ens degui el perdó.

De tota manera recordem... tothom necessita perdonar i necessita que el perdonin.