Misericordiosos amb els altres

Redacció del Josep Borràs per al concurs bíblic :

He escollit aquest tema perquè trobo que és interessant i perquè s’hi pot aprofundir molt. També vull transmetre aquest tema perquè misericordiosos amb els altres ho hem de ser tots ,fins i tot amb els pecadors (Lluc7,36-50) i amb els nostres enemics ( Mateu 5,43-46). En el món hi ha molts necessitats, més dels que ens pensem i en un moment o altre, tots nosaltres podem necessitar l’ajuda d’algú,  encara que no ens ho pensem.

Ser misericordiosos amb els altres no vol dir només donar diners. Ser misericordiosos amb els altres és ajudar, tant sigui econòmicament com no, perquè de vegades els diners ens fan perdre el cap i fins i tot podríem arribar a fer coses perjudicials a causa de l’encegament ( Mateu 6,24). Es podria donar el cas que algú volgués matar una persona per encàrrec a canvi de diners, encara que ella directament no ho volgués fer. Encara que és un exemple molt exagerat, crec que abans de fer una cosa hem de reflexionar i pensar en els altres.

Però primer hem de saber i definir què vol dir “ obra de misericòrdia”. La misericòrdia és una realitat de bondat que ens porta a ajudar els que més ho necessiten, espiritual o físicament, i ben poc té a veure amb els diners.

Hi ha dos tipus d’obres de misericòrdia, les espirituals i les corporals. Algunes de les obres de misericòrdia espirituals són : ensenyar el qui no sap, donar bon consell a qui ho necessita, corregir el que s’equivoca, perdonar les injúries, consolar els afligits, tolerar els defectes del proïsme i orar pels vius i pels difunts.

I algunes de les obres de misericòrdia corporals són: donar menjar al famolenc, donar de beure l’assedegat, vestir els despullats, visitar els malalts, donar allotjament als pelegrins i sepultar els morts.

En la nostra vida diària trobem molts moments en els quals podem mostrar la nostra misericòrdia i la nostra comprensió, sense esperar res a canvi, com en les accions que hem anomenat anteriorment ( obres espirituals i obres corporals). Per exemple, l’any passat en el meu poble va nevar força i un veí d’edat avançada que viu sol, s’havia fet mal a l’esquena i necessitava ajuda. La meva mare i jo li vam portar una olla amb escudella encara calenta i va estar molt agraït. Allò va ser una obra de misericòrdia, però nosaltres també rebem moltes vegades obres de misericòrdia i això s’agraeix. Sempre que estic malalt, la família i alguns amics venen a veure si estic bé o si necessito alguna cosa, i els companys d’escola em porten els deures que s’han de fer a casa. Anar a veure els malalts és molt important i és una obra de misericòrdia com una catedral. Si tots intentem actuar així i sentim compassió i felicitat ajudant els altres, el món seria millor.

Fins i tot en el llibre dels Fets dels Apòstols es parla de compartir els béns ( cases o terres) que es posseeixen per ajudar en les necessitats dels qui no en tenen. Per tant quasi ningú vivia en la indigència ( Fets 4,34-35)

Tot el que hem expressat sobre la misericòrdia es reflecteix en el que Jesús respon quan els fariseus li pregunten quin és el manament més gran de la Llei (Mateu 22,37-40) : (...) estima el Senyor el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant : estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments de la Llei i dels Profetes es fonamenten en aquests dos.

Una de  les lectures que més m’ha impactat és quan el Senyor digué: Fa més feliç donar que rebre (Fets 20,35). Aquesta frase és certa del tot, perquè quan fas alguna cosa per als altres et sents molt bé, trobem la felicitat sincera i ens omple de goig. Jo encara sóc jove, però  intentaré fer feliç els que tinc més a prop, els necessitats, i encara que em costi, també a la gent que no conec, tant si en sóc amic com si no.

Per finalitzar aquest tema vull dir que cal que tots creixem una mica com a persones i siguem més misericordiosos per a veure si millora la societat, tenint en compte que el nostre Déu, que és bo, fidel i pacient, governa l’univers amb misericòrdia (Saviesa 15,1)