 |
| www.ucavila.es |
La mateixa etimologia de la paraula “intel•ligència” ens dóna la clau de comprensió: “ llegir dins” “llegir en profunditat”. I com que en realitat, llegim, mirem, pensem i diem molt poques coses amb profunditat, constatem cada vegada més, el fracàs de l’escolaritat entre els nostres joves.
Quina cosa desitgem de veritat quan estudiem? què és el que ens mou a estudiar? un bon treball? un títol? diners? prestigi?... si estudiar està relacionat únicament amb l’eficàcia, és que hem perdut el nord.
Qualsevol cosa que estudiem, sigui el que sigui, serveix per a nosaltres mateixos primer, i per als altres en segon lloc, en tercer lloc hi queda la seva eficàcia.
Memoritzar , sintetitzar, argumentar, tenir una tablet, estar atent a un professor , a un llibre, a uns apunts, a un power point, a un curs... no és inútil: estimula la nostra capacitat de treball i d’atenció , reforça la reflexió, ens ajuda a encaixar el sofriment, ens educa en l’esforç i la disciplina, ens domestica en la paciència i en la sobrietat...i podria afegir desenes d’etcèteres, però probablement no acabaria mai.
Tan sols qui és capaç d’estudiar intel.ligentment ( en profunditat ), pot estar disposat a esperar dels altres i a rebre per als altres, els béns més grans.
Sovint ens confonem pensant que “la realització personal” passa pel nostre bagatge acadèmic i professional. Pot ser que les dues coses caminin juntes o que emprenguin camins diferents... en tot cas, sigui el que sigui el que ens disposi la vida, una cosa és certa: estudiar amb intel.ligència ens fa persones madures, no solament pels coneixements adquirits, sinó per la preparació a la vida espiritual.
I vet aquí el moll de l’os! defenso que la vida espiritual és la de cada dia : dormir, menjar, riure, donar classes magistrals, ser torner o advocat, pelar patates, llegir, entrar, sortir, educar, renyar, pintar parets o pintar quadres, escombrar, fer la compra, pregar, cantar, caminar, rentar-se les dents, ser metge, arquitecte, banquer, mainadera, llevadora, assistenta de la llar... o el que sigui, però amb l’alegria que proporciona saber-se estimat de qui és la font del nostre desig i de la nostra intel.ligència.
Aquesta és la veritable profunditat de la nostra vida. Se’ns ha donat intel.ligència per a descobrir-ho. Quan la fem servir per a les altres coses, és a manera d’ assaig i d’ aprenentatge. Si us plau, no enganyem als nostres joves
Quina cosa desitgem de veritat quan estudiem? què és el que ens mou a estudiar? un bon treball? un títol? diners? prestigi?... si estudiar està relacionat únicament amb l’eficàcia, és que hem perdut el nord.
Qualsevol cosa que estudiem, sigui el que sigui, serveix per a nosaltres mateixos primer, i per als altres en segon lloc, en tercer lloc hi queda la seva eficàcia.
Memoritzar , sintetitzar, argumentar, tenir una tablet, estar atent a un professor , a un llibre, a uns apunts, a un power point, a un curs... no és inútil: estimula la nostra capacitat de treball i d’atenció , reforça la reflexió, ens ajuda a encaixar el sofriment, ens educa en l’esforç i la disciplina, ens domestica en la paciència i en la sobrietat...i podria afegir desenes d’etcèteres, però probablement no acabaria mai.
Tan sols qui és capaç d’estudiar intel.ligentment ( en profunditat ), pot estar disposat a esperar dels altres i a rebre per als altres, els béns més grans.
Sovint ens confonem pensant que “la realització personal” passa pel nostre bagatge acadèmic i professional. Pot ser que les dues coses caminin juntes o que emprenguin camins diferents... en tot cas, sigui el que sigui el que ens disposi la vida, una cosa és certa: estudiar amb intel.ligència ens fa persones madures, no solament pels coneixements adquirits, sinó per la preparació a la vida espiritual.
I vet aquí el moll de l’os! defenso que la vida espiritual és la de cada dia : dormir, menjar, riure, donar classes magistrals, ser torner o advocat, pelar patates, llegir, entrar, sortir, educar, renyar, pintar parets o pintar quadres, escombrar, fer la compra, pregar, cantar, caminar, rentar-se les dents, ser metge, arquitecte, banquer, mainadera, llevadora, assistenta de la llar... o el que sigui, però amb l’alegria que proporciona saber-se estimat de qui és la font del nostre desig i de la nostra intel.ligència.
Aquesta és la veritable profunditat de la nostra vida. Se’ns ha donat intel.ligència per a descobrir-ho. Quan la fem servir per a les altres coses, és a manera d’ assaig i d’ aprenentatge. Si us plau, no enganyem als nostres joves
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada