Els alumnes de primer d'ESO fan murals
dimecres, 21 de desembre del 2016
dimarts, 20 de desembre del 2016
La Pentecosta en l'origen de l'Església
Treball de la Maria Espin de 3ESO
Cinquanta dies després de la Pentecosta («xavuot» la festa de les setmanes) Donaven gràcies a Déu per a les collites i recordaven l’aliança de Déu amb el poble. Jerusalem s’omplia de persones que arribaven de tot arreu.
L’origen de l’església ve de la Pentecosta, quan Jesús va marxar els hi va prometre que no es quedarien sols, i el dia de la festa de «xavuot» (Pentecosta) la seva promesa es va complir.
"Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se'ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d'ells. Tots van quedar plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l'Esperit els concedia d'expressar-se". (Ac 2, 1-4).
Què és la Pentecosta?
A la festa de la Pentecosta es commemora la vinguda de l’Esperit Sant sobre els Apòstols i la Mare de Déu, cinquanta dies després de la Resurrecció de Jesucrist. Aquesta festa tanca el temps pasqual.
Qui és l’Esperit sant?
L'Esperit Sant és la "Tercera Persona de la Trinitat Havent-hi només un Déu,.Hi ha en ell tres persones distintes: Pare, Fill i Esperit Sant Hi ha dons que són regals de Déu que només es poden rebre per l'Esperit Sant.
Quins són els dons de l'Esperit Sant?
• Saviesa: Per entendre, experimentar i assaborir les coses divines i jutjar rectament, per comprendre les paraules de Déu
• Enteniment: Per comprendre i acceptar la voluntat de Déu i dels teus amics i familiars.
• Ciència: Per jutjar rectament les coses creades d'acord amb el seu fi sobrenatural. Coneixement de les coses per els seus principis i les seves causes. Entendre la naturalesa i les seves lleis, perquè en ella hi veiem a Déu que la va crear.
• Consell: Perquè l'ànima intueixi rectament com actuar i ser guia d'altres. Després de haver-ho entès, ho hem d’aplicar a les situacions concretes de la vida en i amb els altres. la voluntat de Déu. Aconsellar-nos a nosaltres mateixos aconsellar als altres Cada instant porta la necessitat de reflexionar. El consell es la saviesa amb acció.
• Fortalesa: Per practicar les virtuts heroiques amb confiança. Hem conegut el camí. Ara s’ha de reconèixer. Sabem el que s’ha de fer, i ara s’ha de fer. Necessitem forçes per obeir la crida del Senyor. Déu ens dóna la força de l’Esperit Sant per que ho puguem fer. Aquest és el do de la fortalesa.
• Pietat: Per ajudar l'ànima a estimar Déu com a Pare i als homes com a germans. És el sentiment de l’amor, reverència i intimitat que un bon fill sent pels seus pares. És la virtut de la família. És el do de sentir-se fill. El do de tenir Déu com a pare i saber-ho i gaudir-ho amb pau i alegria. És sentir-se hereu de tot el que és bo i protegit durant la vida, sentir tendresa obediència, admiració i afecte per a Déu com a pare de la terra.
• Temor de Déu: Respecte que s’ha de tenir a Déu. No és temor a ser castigat, sinó temor a ofendre, a fer alguna cosa que entristeixi el Pare, a ser indigne de la família, a trair la llar.
Pau, l'apòstol dels gentils
Treball de l'Eric Armengol de 2ESO
Pau de Tars, encara que originalment es deia Saül de Tars o Saule, fou per molta gent un dels més importants quan parlem de l’expansió del cristianisme. No hi ha dubte que sense ell el cristianisme no seria tal i com el coneixem avui dia, però, qui va ser Pau?
Pau, o Saül, va néixer a Tars entre l’any 6 i 7 i morí entre l’any 64 i 67 a Roma per decapitació. Pau fou un erudit del judaisme que va ser un important perseguidor del cristians, abans clar, de que es convertís. Fins i tot arribà a participar en la mort d’Esteve. Com he dit, això va passar abans de convertir-se. Això passà l’any 36 anant cap a Damasc mentre perseguia cristians. Diuen que se li va aparèixer Crist en un fulgor de una intensa llum que el deixà sec. Jesús li digué que s’anés a Damasc, que allà li dirien el que hauria de fer. Pau va estar tres dies a Damasc sense beure ni menjar. Llavors, passats aquests tres dies, Ananies li curà la vista. Fou llavors quan va decidir convertir se i ser batejat pel propi Ananies.
Després de predicar l’evangeli a Damasc, se’n va anar a Jerusalem on Bernabé, un antic company d’escola, el va presentar als altres apòstols que van acabar acceptant-lo. Amb el temps va acabar convencent els altres apostòls de que per ser batejat, no calia haver estat circumcidat prèviament, ja que en aquella època molt gentils es van convertir i molta gent ja jueva defenien que s’havien de circumcidar.
Va arribar un moment en que Pau decidí començar a viatjar per predicar l’evangeli. Viatjà per tot l’Imperi romà intentant convertir als gentils. Aquest es l’origen del seu sobrenom, l’apòstol del gentils. Va fer tres viatges, encara que hi ha gent que pensa que en va fer quatre.
El primer viatge durà des de l’any 45 al 49 i el va fer amb Bernabé i el cosí d’aquest últim, Joan Marc. Fou durant aquest viatge que va canviar el seu nom pel que es més conegut avui dia, Pau (Paulus en romà). Van sortir pel mar de Selèucida cap a Xipre. També van visitar Pamfília i Antioquia de Pisídia abans de tornar a Jerusalem.
El segon viatge es creu que va tenir lloc entre l’any 50 i 52. Durant aquest viatge fou acompanyat per Siles. Van sortir per Antioquia, on durant el primer viatge de Pau foren anomenats per primera vegada cristians, i es van dirigir cap a Síria i Cilícia fins al sud de Galàcia. Allà es va unir a la travessia Timoteu amb qui van travessar les regions de Firígia i Mísia. A Europa, van fundar la primera comunitat cristiana a Filipos que, es diu, que va tornar a visitar anys més endavant. El seu viatge va continuar per Tessalònica, Atenes i Corint abans de tornar a Antioquia, passant per Efes i Cesarea de Palestina.
Pel que fa al tercer viatge, s’estima que va començar l’any 54 i va acabar l’any 58. Va ser un viatge que tenia com a objectiu consolidar les comunitats cristianes ja formades. Va tornar als llocs on havia estat en els altres dos viatges abans de tornar a Jerusalem on va estar a punt de ser linxat, acusat de violar la Llei. Fou enviat pres a Cesarea a la província de Judea pel procurador romà Antoni Fèlix. No fou fins l’any 60 que fou alliberat pel nou procurador, Porci Fest. Pau es va apel·lar al seu dret com a ciutadà romà i demanà ser jutjat a Romà.
El quart viatge, per molta gent no ho és. Tradicionalment, és diu que només fa fer tres però com he dit abans, hi ha gent que compta el viatge a Roma per ser jutjat com a un quart viatge. Va tenir lloc a l’any 61. A l’arribar a Roma es va posar en llibertat vigilada fins l’any 63, quan fou alliberat. Fou llavors quan es diu que segurament va visitar les comunitats cristianes d’Orient i fins i tot, les de Tàrraco, encara que se’n sap poc d’aquests fets i no és segur que visités aquestes comunitats.
Degut a les persecucions de Neró als cristians més tard, Pau tornà a Roma on fou apressat i més tard sentenciat a mort per decapitació, una pena de mort digna reservada als ciutadans romans, l’any 64 o 67. Fou enterrat a la Via Ostiense de Roma.
Opinió
Però, per què he fet aquest treball sobre Pau, què és el que tan m’agrada d’ell? Com molta altra gent pensa, crec que el cristianisme no seria tal i com és avui si no fos per Pau i, tenint en compte que el cristianisme és una religió que ha modelat la vida humana en tots els aspectes i per TOT el món, no només el cristianisme sinó el món en general no seria igual. Festes com el Nadal o altre tipus de costums, en molts llocs no existirien. Es per això que he fet aquest treball sobre Pau, perquè crec que és una de les persones que ha fet possible que el món avui dia sigui així. També m’ha agradat d’ell la seva conversió tan radical al cristianisme que per a mi, és una clara prova de com Déu ens té en compte encara que siguem com siguem.
Font consultada
Subscriure's a:
Missatges (Atom)