dimarts, 11 de juny del 2019

Murals final de curs

Els alumnes de 1r i 2n de religió han estat tot el curs treballant les diferents religions, en tant que són propostes de sentit i intents de respondre a les preguntes existencials de tota persona.

A final de curs ho han sintetitzat en forma de murals. Aquests en són una mostra:




dimecres, 13 de febrer del 2019

Els alumnes de Religió han estat treballant la Simbologia cristiana

Treball de la Maria Martin (3ESO) i l'Eric Armengol (4ESO)



LA CREU

La creu és un símbol molt estès que ha sigut representat en varies cultures i amb significats i simbolismes diferents. Les creus següents són unes de les més conegudes: 


La creu egípcia, clau del Nil o anj (com es referien a ella els egipcis) va ser un símbol de vida i vida eterna en cas dels déus. Es creu que el cercle superior representa la dona i la recta inferior al home De fet, es va convertir en un amulet perfecte que servia de clau als morts a que poguessin obrir les portes de la mort i assolir la vida eterna

La creu llatina és la forma més comuna de la creu. Com es pot intuir, representa la mort de Jesús i la seva posterior resurrecció. Hi ha qui diu també, que mentre que el segment vertical representa la part divina de Jesús, l’horitzontal es refereix a la seva part humana.

La creu grega té origen en l’antiga Pèrsia i és un dels símbols humans més antics. S’utilitza en l’actualitat a l'església ortodoxa i simbolitza l’equilibri còsmic entre lo masculí i lo femení a la natura encara que també pot representar els quatre elements de l’antiguitat, els quatre punts cardinals o, fins i tot, la unió de lo diví i l’humà.



La creu de Jerusalem està formada per una creu grega gran i quatre del mateix tipus però més petites. No està gaire clar el que vol a simbolitzar. Alguns diuen que representa la difusió de l’evangeli del món que va dur a terme l’església, altres les cinc ferides de Crist. Va ser entregada als croats pel Papa Urbano II durant la Primera Croada. És per això que també se l’anomena la Creu de Croades Després va ser adoptada com a símbol del Regne de Jerusalem.



EL TETRAMORF

Tetramorf ve del grec tetra que significa quatre i morphé que significa forma, és, una representació de quatre elements, que van assolir els quatre evangelistes, cadascun d’ells és representat per una figura, tres d’elles són animals i la que falta, (Sant Mateu) es representa de forma humana o en més ocasions, d’una forma angelical, units en una sola figuració, situats al voltant de Crist, un exemple clar és el Pantocràtor.

Marc és representat com un lleó, ja que ell va començar a parlar de Joan Baptista al seu evangeli, el lleó és un animal fort i noble, i també representa la seva veu, que és com la d’un lleó.

Lluc és representat com un brau, el brau simbolitza el sacrifici, i és Lluc qui comença parlant del sacrifici de Zacaries, pare de Joan Baptista.

Mateu, es representa com un home, o a vegades com un àngel, ja que comença fent un repàs a la genealogia de Crist, fill de l’home.

Joan està representat com l'àguila, ja que el seu evangeli és el més abstracte dels quatre evangelis.

Alguns textos bíblics són similars, ja com apocalipsis 4:1-9, on algú descriu amb les seves paraules el que veu, i descriu 4 éssers al voltant de Déu:

“En el centro, donde estaba el trono, y a su alrededor, había cuatro seres vivientes llenos de ojos por delante y por detrás. El primero de aquellos seres parecía un león, el segundo parecía un toro, el tercero tenía aspecto humano, y el cuarto parecía un águila volando. Cada uno de los cuatro seres vivientes tenía seis alas, y estaba cubierto de ojos por fuera y por dentro. Y ni de día ni de noche dejaban de decir:

«¡Santo, santo, santo es el Señor, Dios todopoderoso,el que era y es y ha de venir!»”




Els alumnes de tercer i quart d'ESO estan treballant la Transcendència

Maria Martín :

No t’has preguntat mai, perquè quan deixes escollir un gos entre una butlleta de loteria premiada i un tros de carn, sempre escull la carn i en canvi, si li ofereixes a una persona el mateix, evidentment t’agafarà la butlleta de loteria? 

La resposta és que les persones, som capaces de transcendir, de decidir, de pensar... podem donar la nostra opinió sobre el que vulguem, podem fer, podem transcendir... i això ens fa capaços de creure, o no, perquè si ets ateu, ets capaç de ser ateu, ets capaç de pensar que no hi ha res més enllà, i això també és tenir transcendència. 

Això també té a veure amb la ciència: hem sigut capaços de preguntar-nos, Què és el més petit que hi ha? De què estan formades les coses?... un animal tal com un gos o un gat, no es pregunta totes aquestes coses, sols segueixen el seu instint, això no significa que no tinguin sentiments, els animals clar que els tenen, igual que nosaltres, els humans, però nosaltres aprofitant la dimensió transcendent hem aconseguit comprendre que els animals tenen sentiments, tot i que desgraciadament hi ha gent que no ho vol entendre, tot i que te la capacitat per fer-ho.



Un tema també molt tocat en aquesta àrea, és preguntar-nos sobre el tema de la mort, hi ha gent que la normalitza, i d’altra que té por a pensar que hi haurà més enllà, que passa quan ets mors... Hi ha algunes religions que tenen creences del que passa després de la mort, com la reencarnació, altes parlen de que si “et portes bé” anirem al cel, i que en cas contrari a l'infern, i molts exemples més que pensem gràcies a la transcendència.

dimarts, 12 de febrer del 2019

Els alumnes de 1r i 2n ESO estan treballant els relats de la Creació


Angela Rojas:

A mi el primer que em ve al cap és que hem de cuidar molt el nostre planeta, els nostres paisatges, ecosistemes i ciutats per què és un tresor el que tenim.

El primer vídeo em va fascinar, com tots, però em va impressionar veure totes les espècies de peixos, d'algues, de plantes etc...

El segon vídeo era bastant interessant, però em donava una sensació a la vegada de por i de ganes d’estar allà, quan veig totes les muntanyes, llacs i diferents paisatges de muntanyes.

El tercer vídeo era divertit, sortien ciutats del món, i anàvem dient quina era cadascuna, em va agradar veure tot el que nosaltres hem fet perquè hi havia algunes ciutats que mai havia vist.

La relació que hi ha entre la creació i Déu és que tot ho ha fet Ell amb amor i ens ho ha deixat a nosaltres, i per això hem de cuidar tot el que tenim, que ens ha donat Déu i conservar-ho.